Una televisió, un mòbil i un “chok”

Coca-Cola ha estat molt innovadora amb les seves campanyes de màrqueting a tot el món. Hem vist de tot, des d’una màquina expenedora de Coca-Cola que regalava ampolles per compartir amb amics, fins a una altra que et desafiava a ser James Bond per promoure la pel·lícula “Skyfall”. La seva última campanya a Hong Kong no ha estat menys i, tal i com diu la marca, és la millor campanya de màrqueting que han fet en els últims 35 anys.

Es tracta de la campanya “Chok, Chok, Chok”. “Chok” és una paraula que s’ha posat molt de moda entre els adolescents xinesos i que significa “forçar-se a un mateix a ser més guapo” , però també fa referència al moviment de sacsejar, en el que s’ha basat la campanya interactiva.

La campanya combina l’ús de diferents dispositius, ja que per una banda tenim l’spot de televisió i per l’altra l’aplicació per a mòbils. La gràcia està en que cada dia s’emet l’spot a les 10 de la nit a la televisió xinesa i permet que els usuaris, mitjançant la app, moguin els seus telèfons davant de la pantalla (fent el moviment “chok”) per tal d’obtenir premis i descomptes.

Chok

La campanya ha estat molt exitosa i ha guanyat diversos premis. Es va arribar al cim de les descàrregues locals d’aplicacions per iOS en un sol dia, va aconseguir 380.000 descàrregues en un mes, i el comercial de televisió va rebre més de 9.000.000 visites totals.

Coca-Cola i la seva campanya “Chok, Chok, Chok” són, doncs, un bon exemple de com fer una campanya de mobile marketing amb èxit.

Aquí teniu l’enllaç al vídeo on s’explica la campanya:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=pEDsERv-rFA

Un codi QR, una mala publicitat i un usuari desconcertat

Ultimament s’ha posat molt de moda l’ús de codis QR en tot tipus de publicitat, però no sempre se’n fa un bon ús. La seva fàcil implementació sovint condueix a que se’n faci un ús injustificat i poc eficaç, a més de jugar en contra de la marca al demostrar la seva ineptitud. Seguint una sèrie de normes o consells a l’hora d’utilitzar-los, podem veure alguns exemples de marques que ho estan fent força malament.

1. Assegureu-vos de que el codi QR té un propòsit i se suma a l’experiència de l’usuari.

En aquest cas, no sabem per quina raó hauríem d’escanejar el QR…

Image

2. Assegureu-vos que condueix a un lloc mòbil optimitzat.

En el següent exemple, entrem en una espiral ja que el codi QR se’ns mostra al mòbil i per tant no podem utilitzar-lo per escanejar el codi QR.

Image

3. Penseu en una bona ubicació. Col·loqueu-los on la gent els pugui veure i tingui temps d’escanejar-los.

Col·locar, per exemple, un codi QR en un autobús no és, doncs, una bona idea.

Image

4. Posar el codi suficientment gran com per poder ser escanejat.

En aquest cas, es impossible poder escanejar-lo:

Image

5. Per últim, només cal utilitzar el sentit comú per saber quan es poden utilitzar els codis QR i quan no.

Utilitzar un codi QR dins d’un vàter, per exemple, no en té massa, de sentit comú.

Image

Una marca bromista, uns productes imaginaris i uns usuaris innocents

Com cada any, arriba l’1 d’abril, un dels dies més odiats i a la vegada més entretinguts de l’any. Es tracta de l’”April Fools’ Day”, el dia dels innocents del món anglosaxó, i que des de fa anys s’ha convertit en el dia on no ens en podem refiar del que veiem a internet.

Des de fa uns quants anys, les empreses presents a la xarxa aprofiten aquest dia per fer bromes als usuaris,algunes millors que d’altres, esperant que algún “piqui” i aquest any l’empresa amb més ganes de fer broma ha estat, sens dubte, Google, que ha arribat a anunciar fins a 7 productes falsos:

  1. Tancament de Youtube.
  2. google-nascar-april-fool-jokeNova versió de Google Maps basada en el mapa del tresor d’un pirate.
  3. Google Nose: buscador I reproductor d’olors.
  4. Ús d’emoticones a les fotos de Google+
  5. Google SCHMICK (Simple Complete House Makeover Internet Conversion Kit): sistema per adornar les cases a Street View.
  6. Nous fanals que permetien connectar-se a Google Fiber al carrer.
  7. Gmail Blue: igual que Gmail però de color blau.

(Aquí podeu trobar les bromes: http://www.androidguys.com/2013/04/01/list-of-googles-april-fools-day-jokes/

El que em pregunto és quant els hi haurà costat idear i realitzar (encara que sigui de forma fictícia) aquestes bromes i quin ha estat el retorn que n’han obtingut. És cert que gràcies a això s’ha parlat molt de Google i d’aquestes bromes, però de cara als usuaris potser s’ha quedat només en unes quantes anècdotes i només haurà servit per mostrar una cara divertida de l’empresa. Llavors, fins a quin punt convé que facin bromes durant April Fools’ Day? Cal fer-ne tantes? Està ben vist pels usuaris que Google faci aquestes bromes? Això només ho sap el mateix Google, però personalment considero que, tot i ser una bona idea, no suposa un benefici per a l’empresa i per tant s’hauria de considerar l’opció de fer menys bromes, més barates, o directament no fer-ne.

Un anunci invisible, un usuari molest i un banner interactiu

És realment eficaç l’ús de banners en publicitat? S’han convertit en elements invisibles enmig de pàgines web? Estem tan acostumats a trobar pàgines web infestades de banners i anuncis, que ja no els hi fem ni cas i a vegades fins i tot ens resulten més molestos que una altra cosa. El dubte que se’ns planteja és, doncs, si realment segueixen sent eficaces aquestes formes de fer publicitat, o si pel contrari es tracta d’uns diners malgastats. Aquí podem veure una infografia força interessant que ens dóna una idea de la situació de declivi en la que es troben els banners avui en dia.

http://prestigemarketing.ca/blog/wp-content/uploads/2012/04/BannerAds.jpg

Tanmateix, no es tracta de tatxar els banners de inservibles, sinó de trobar la manera de fer-los més interessants i doncs més efectius. A continuació podem veure 5 exemples de banners realment creatius, que conviden a l’usuari a interactuar amb el banner i interessar-se per la marca.

1. Pringles – Love can be complicated

Aquest és un banner molt addictiu que et convida a seguir clickant

banner martix

 

 

 

 

 

2. Burger King – Don’t go to bed before the king

És un banner força divertit que et convida a pintar-li la cara a un home mentre dorm, i a més aquest respon molest com si realment l’estiguessis pintant.

banner martix2

 

 

 

 

 

3. Volkswagen: Meet the Volkswagen

Aquest és un banner en el qual et recomana quin és el cotxe més adequat per a tu en funció dels teus tuits.

banner martix3

 

 

 

 

 

4. Mini: Customize your Mini

Aquesta és una idea força creativa que et permet canviar de múltiples formes l’aspecte del Mini.

banner martix4

 

 

 

 

 

5. Volkswagen: The new Golf

En aquest cas el banner s’ha convertit en un joc per a l’usuari, de manera que és creatiu i alhora entretingut.

banner martix5

Un gegant de les hamburgueses, uns draps bruts i un anti-advergame

“Cada acció que nosaltres no fem, serà feta contra nosaltres.”

Joan Fuster

Tota acció genera una reacció, i l’ús d’advergames per promocionar un producte, una organització o una idea ha provocat que també es creïn els anomenats anti-advergames, que promouen precisament tot el contrari. Es tracta d’organitzacions o moviments contraculturals que utilitzen aquest format per vehicular les seves crítiques cap a determinades marques, ideologies o actituds.

home_imm

Això és precisament el que ha fet Molleindustria, llançant un anti-advergame criticant a McDonald’s. El joc en qüestió, “McVideogame”, proposa convertir al jugador en el director de la multinacional americana, començant des de zero cultivant i creant pastures i passant per totsels processos que cal seguir en l’elaboració de les hamburgueses i altres productes que la companyia ofereix. Fins aquí podria tractar-se d’un advergame més, si no fos perquè alguns dels processos pels quals s’ha de passar són: la matança d’animals, la destrucció dels boscos tropicals, la desertificació, la precarització de les condicions de treball, etc. Així doncs, la finalitat del joc és ensenyar a l’usuari tots els draps bruts de McDonald’s.

Aquest joc ha tingut força ressò i ha aconseguit subratllar de forma entretinguda i irònica que els pilars que sostenen al gegant de les hamburgueses són la cobdícia i la corrupció. Curiosament, però, McDonald’s no ha fet cap pas per a intentar retirar aquest joc o denunciar-ho. Serà, doncs, perquè en el fons no li fa tant de mal?

Després de tant de temps en el punt de mira de totes les critiques gràcies a estudis i documentals tipus “Super Size Me” (Morgan Spurlock, 2004), potser la multinacional s’ha adonat que tot i que danya la seva imatge de marca, això no repercuteix en les seves vendes, i que mostrant una imatge més “verda” i saludable ja n’hi ha prou.

La creació de McVideogame, doncs, mostra draps bruts de McDonald’s que ja coneixíem, i per tant ha servit per generar encara més notorietat de marca. És doncs un anti-advergame que ha perdut la seva essència anti.

Aquí us deixo l’enllaç del joc: http://www.mcvideogame.com/

Una guitarra trencada, un client insatisfet i un vídeo viral

“Si els hi ofereixes una gran experiència, 

els clients s’encarregaran d’explicar-ho.” Jeff Bezos 

La vida de Dave Carroll com a cantant de country hagués passat desapercebuda si no fos perquè el 31 de març de 2008, després d’haver viatjat en un avió de United Airlines, la companyia li tornés la seva guitarra Taylor 710 valorada en 3.500$ totalment destrossada després del vol.

Després de mesos de reclamacions i trucades, l’empresa es va negar a fer-se responsable de la reparació de la guitarra, que costava 1.200$. Llavors al Dave se li va ocórrer una idea:

United_Breaks_Guitars_single

“Els hi vaig dir que escriuria tres cançons sobre la meva experiència amb United Airlines. Faria vídeos per a les cançons i els oferiria a YouTube i a la meva pàgina web, convidant als espectadors a votar la seva cançó preferida de United. L’objectiu: aconseguir 1.000.000 de visionats en un any.”

El cas és que el vídeo de la primera cançó (força divertit, per cert) fou un dels vídeos més exitosos de l’any a Youtube i es va viralitzar per internet fins arribar a ser notícia a la CNN, Los Angeles Times, la revista Rolling Stone i la BBC, entre d’altres. Actualment ja compta amb més de 12.000.000 de reproduccions.

Així doncs, gràcies a l’efecte de la viralització, un client insatisfet es va convertir en un fenòmen a internet i una amenaça per a la companyia, arribant a més persones de les que mai podrà arribar United Airlines amb una campanya de publicitat.

Quants clients haurà perdut United Airlines per culpa d’ignorar a un client insatisfet, i quants cops s’haurà penedit de no pagar els 1.200 dòlars que costava la reparació de la guitarra? Això no ho sabrem mai, però el que està clar és que, si tal i com diu el Manifest Cluetrain, els mercats són “converses”, no existirà mai una millor conversa (ni una conversa més viral) que la d’una mala experiència.

Enllaç al vídeo “United Breaks Guitars”: http://www.youtube.com/watch?v=5YGc4zOqozo